Les dades i els fets seguixen constatant que la lluita contra les violències masclistes és encara necessària i ha de ser liderada per les institucions i desplegada amb polítiques ambicioses persistents. La pervivència d’este tipus de violència, que a més a més en l’actualitat adopta noves fórmules com el ciberassetjament, que creix amb força i és especialment habitual després de les ruptures, ens recorda que cal mantindre actius tots els dispositius de lluita contra la xacra i cal, cada 25 de novembre (Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones) però també cada dia, tindre present que hi ha milers de dones a Catalunya que no poden viure tranquil·les.
Més enllà de les tendències o de l’evolució de les xifres, pensar que durant els tres primers trimestres d’enguany el telèfon d’atenció contra les violències masclistes ha rebut prop de 10.000 trucades és significatiu que no estem parlant de casos aïllats i que darrere de cada trucada pot haver-hi un infern personal durant anys en silenci, ja que, segons les dades difoses pel mateix Govern de la Generalitat, el 92 % d’estes trucades són efectuades per dones que utilitzen el servei per primera vegada, i més del 80 % de les trucades fan referència a casos de violència patits en l’àmbit de la parella o l’exparella.
Davant les tesis negacionistes, que malauradament fan forat entre jóvens sotmesos al bombardeig de missatges manipuladors, només cal remetre’s a les xifres objectives i al drama subjectiu en què continuen encallades moltes dones.
